Arrels de Secà

Les Garrigues

Alt text

Borges Blanques és la capital de Les Garrigues. Limita al N amb el Pla d'Urgell ( on hi ha el Canal d´Urgell), al NE amb l'Urgell, a l'E amb la Conca de Barberà, al S amb el Priorat (serra de la LLena, de Corregó i del Tallat), al SW amb la Ribera d'Ébre i a ponent amb el Segrià. És formada per un planell que constitueix l'extrem S de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d'Urgell. Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d'aigües del Francolí. Només en dos indrets de la comarca ultrapassa aquesta línea divisòria: a la vallde Bovera i al sector de Vinaixa i de Tarrés. El curs d'aigua més important és el riu de Set, afluent del Segre per l'esquerra. A-II Barcelona-Lleida, N-240 Tarragona-Lleida, C-233 Flix-Bellpuig, C-242 Reus-Fraga. Ferrocarils Lleida-Tarragona.

Va ser inagurat el 1861, però les obres no es van acabar fins el 1865. El Canal principal té un recorregut de 144 km. Surt del Segre, al Tossal, passa per Artesa de Segre i travessa la Serra d'Almenara amb direcció a Tàrrega; passa per les Borges Blanques i Juneda, i desguassa al Segre, entre Albatàrrec i Montoliu de LLeida.

El clima és de transició entre el mediterrani i el de la regió continental, amb una especial caracterització derivada de l'altitud i de la sequedat de l'ambient, notable en aquesta comarca. La comarca de les Garrigues poseeix un clima força àrid i continental, el qual només permet l'existència d'una vegetació xerofítica mediterrània. Avui dia, erms ressecs i matollars clars, però rics en espècies d'una gran significació biogeogràfica, són els tipus de vegetació més estesos.

Depèn bàsicament de l'agricultura (35% de la població activa). La major part de la comarca es troba situada en terres de secà. Tanmateix als municipis septentrionals predomina el regadiu, que aprofita les aigües del Canal d'Urgell. Al secà els conreus bàsics són l'olivera (i especialment l'oliva arbequina) i l'ametller. La venda d´oli es fa mitjançant un sistema cooperatiu. Al regadiu predominen els fruiters de fruita dolça i les hortalisses. Pelque fa a la ramaderia, s´ha desenvolupat als municipis de regadiu, on els darrers anys la cría de bestiar porcí d'aviram ha augmentat notablement la producció i, als municipis de secà de bestiar boví. Les activitats industrials només tenen incidència al N de la comarca i representen el 21% de la població activa. Destaquen especialment els subsectors del metall (fabricació de maquinària) i l' alimentari. L'activitat comercia sobretot se centra al voltant de Borges Blanques, a les baies Garrigues, i al voltant de la Granadella, a les Garigues Altes. eL 33% de la població ocupada treballa en el sector de serveis i el 10%, a la construcció.

El vestigi més destacat del poblament prehistòric de la comarca de les Garrigues són les pintures rupestres de la roca dels Moros del Cogul. Durant l'época ibèrica la comarca pertangué als ilergets. La romanització es manifesta pel poblament es vil.les, cases de pagès, documentades sobretot a la banda N de la comarca. La comarca de les Garrigues fou repoblada lentament a partir de Ramon Berenguer IV, acció consolidada per Alfons I. En época musulmana estigué dividida entre Lleida i Siurana, i durant la conquesta resta dividida entre les diòcesis de Tarragona i de Lleida. les senyories jurisdiccionals foren de diversos nobles i ordres monàstics, de les quals resten interressants castells . El territori fou inclòs majoritàriament en la vegueria de LLeida (després del 1716). El 1833 la comarca resta inclosa dins el partit judicial de Lleida, a la província del mateix nom, però el 1908 fou creat el partit judicial de les Borges Blanques, el qual serví de base per a la nova comarca creada el 1936 per la Generalitat de Catalunya. La antiga comarca la formaven Aspa, Alfes, Alcanó, Sarroca, Torrebeses, Sunyer, Llardecans, Maials, Almatret, a més dels 24 pobles que la formen actualment.

Es caracteritzen pel seu aspecte compacte, molt sovint sobre un cim, o en el llom d'una serralada o al voltant d'un castell com Puiggròs, o en la punta d'una estreta serra que controla la confluencia de dues valls, com es el cas de Juncosa i de L' Espluga Calva, o en la part alta d´una vertent, com Albagés. També hi han poblacions al fons de les valls o sobre una petita terraza, com Vinaixa , Els Omellons, La Floresta. Tota la comarca té interès i cada raconada és única, perquè malgrat el paisatge eixut, l' armonia es manifesta en aquesta terra dura, però humanitzada fins als límits impensables, pel treball de la seva gent que des de temps inmemorials, ha aixecat bancals admirables en els afloraments rocallossos per donar cabuda als arbres. Un bon exemple el trobem en una vall prop de Granyena on es poden contar en un desnivell de 80 metres, uns 47 bancals. Les cases estan sempre juntes i amuntegades. Els pobles són generalment petits i la gent es alegre, estalviadora i pacient. Les cases de les Garrigues hi destaquen les cases de pedra de carreuria per la seva bona conservació.

L'Albi: restes del castell-palau renaixentista, església barroca, carrers antics, santuari dels Sants Metges. Plaça porticada.
Arbeca: escasses restes de l'important castell-palau dels Cardona (després Medinaceli), que fou un dels més importants de Catalunya.
Les Borges Blanques: capital comarcal, plaça major porticada, edificis senyorials, parc del Terrall amb una antiga premsa oliera. La casa de la vila antic palau del Marqués d'Olivart.
Castelldans: museu del Pagés.
El Cogul: església barroca, cases antigues. Conegut per les famoses pintures rupestres de la balma, popularment coneguda com la cova dels moros.
L'Espluga Calba: castell-palau dels hospitalers, església barroca.
La Floresta: castell-palau d'època gòtica i taller artesà picapedrer.
Fulleda: església romànica modificada.
La Granadella: església barroca coneguda com la catedral de les Garrigues.
Juncosa: recòndita ermita i el mig del món.
Juneda: església barroca, carrers porticats, portal gòtic, casals senyorials. Antic pou de gel.
Els Omellons: cases senyorials, la casa de Llorac.
La Pobla de Cervols: Ecomuseu.
Els Torms: església barroca, escoles de la Mancomunitat.
Vinaixa: església barroca, escoles de la Mancomunitat.
El Vilosell: població típica, casals, església barroca amb un portal romànic. Santuari de Sant Miquel de la Tosca.

Post 
Construccions de pedra seca, és a dir, pedra sense cap mena d'argamassa, de planta rectangular coberta de volta, ja sigui de canó, apuntada o plana, també s'en troben de planta circular amb coberta de falsa cúpula. Foren pensades per donar aixopluc al pagès i al seu mul.
El procediment que seguien per la seva construcció era el següent: en primer lloc, s'aixecaven les parets laterals fins al començament de la volta, sobre un metre d'alçada, i s'omplia l'espai interior de terra fent el motlle de la cabana. Es començava la volta afegint una filera de pedres alternativament a cada paret fins arribar a la filera central del sostre, que es feia a mida, a continuació es construïen uns estreps a banda i banda de la cabana per tal de contrarestar l'empenta lateral de la volta. L'alçada de l'estrep disminuïa conforme s'allunyava de la cabana millorant l'estètica de la construcció, seguidament buidaven de terra l'interior de la cabana col·locant-la al sostre on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Desprès, es construïa la paret posterior i la davantera i es feia la menjadora de pedra, per l'animal de càrrega. Per últim, es coronava l'edifici amb un ràfec de lloses que a més de protegir la façana de la pluja, donava atractiu al conjunt. Les cabanes acostumen a estar encarades en direcció sud-est. Algunes tenen dormidor, una mena de nínxol excavat al lateral de la cabana d'uns 4 metres quadrats i 1,5 metres d'alçada. La majoria tenen armaris a les parets.
Post 
Als voltants s'hi pot trobar l'aljub, un forat excavat a terra amb parets impermeables que emmagatzemen l'aigua de la pluja.
A Juncosa en trobem més de seixanta. Cal destacar EL REBOLL. Són dues cabanes adossades, amb coberta de volta de canó que es comunicaven per una porta. Té uns 70 metres quadrats. També en troben als Omellons, a la partida del Molí d'en Feliu, edifici de gran harmonia. Al Vilosell trobem una cabana de planta quadrada i coberta de falsa cúpula, a l'interior un trespol que la divideix en dues. Finalment a la Floresta està una construcció magistral on s'hi contemplen estils diferents de coberta.
Post 
Cova del Cogul. La balma, popularment coneguda com la cova o la roca dels moros presenta 45 figures pintades en negre o vermell sobre l'ocre de la roca o bé gravades directament sobre la pedra. L'escena de la imatge, la més coneguda del conjunt, presenta un grup de dones ballant al voltant d'un home nu amb un gran fal·lus.