Arrels de Secà

Lleida

Post
Partit Judicial: Lleida
Comarca: Segrià
Altitud: 155 metres.
Extensió en Km2 del terme municipal: 211.7
Nombre d'habitants any 2012: 139.834
Longitud (º) 0.625833 Latitud (º) 41,62

Cap de comarca i de la demarcació territorial de Lleida. Lleida està situada a la part central de la comarca. El terme municipal és el més gran de les Terres de Ponent. Les seves terres són regades pel canal d'Urgell i el canal d'Aragó i Catalunya, i produeixen magnífiques varietats de fruita dolça. Els nuclis de població de l'Astor, la Bordeta, Butsènit, Granyana, Raimat, Rufea, Sant Ruf, Sucs i les Torres de Sanui, formen municipi amb Lleida. La seva activitat comercial constitueix un imant d'atracció per a tots els habitants de la comarca, molts de la província i d'altres indrets.

Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui.
Els ilergets, d'origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és fàcil imaginar Iltirda al cim de la Roca Sobirana.
Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l'any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda. Les cròniques romanes parlen d'una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi creat en temps de l'emperador August. El municipi posseïa hortes fèrtils que, a les acaballes del segle III, foren destruïdes per bandes de bàrbars germànics.
Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat. A l'octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. S'atorga la Carta de Població a la ciutat l'any 1150. L'any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l'únic centre d'ensenyament superior de la Corona d'Aragó fins a finals del segle XV. Des del 1382, el govern de la ciutat s'instal·la a l'antic Palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d'aquell moment, l'edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264), que substitueix l'antic consolat, d'origen romà, per Paeria com a forma de govern municipal.
El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l'Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des de la seva creació l'any 1942.
Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes. Finalment, amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en una caserna militar.
Al segle XVIII, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que donaren a la ciutat una fisonomia urbanística, d'acord amb el seu paper de capital de la província, i l'aplicació als cultius dels nous estudis d'agronomia. Al començament del segle XIX, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica. Una vegada més, la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres i s'inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860. El 1864 s'inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l'arquitecte Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat.
El començament del segle XX suposa la reafirmació de l'Estat català amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l'any 1940, necessita l'esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic. Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 115.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s'han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel·la de Blondel (1997) i la recentment inaugurada passarel·la de l'avinguda del Segre (2003).
El 1999, l'antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l'Escorxador i el 2000 s'acaba la restauració de la Porta dels Fillols de la Seu Vella. L'expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l'inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del Museu de l'Automoció Roda Roda, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l'AVE i el Centre d'Art La Panera.
Al 2006 s'obriran les portes del castell templer de Gardeny i s'inauguraran el Museu de Lleida i el Centre BTT al campament de La Canadiense. Important serà també aquest any per al desenvolupament del projecte de La Llotja "Teatre-Palau de Congressos" de Lleida i la construcció del futur Parador a l'antic convent del Roser.
Infinitat de projectes perquè la seva estada a Lleida sigui el més agradable possible.

  • La Seu Vella o Catedral Vella: Símbol de la ciutat, és el temple que se situa en un turó al centre de la ciutat.
  • La Catedral Nova o Seu Nova, de finals del S.XVII i estil barroc.
  • El Castell del Rei o de la Suda
  • El Castell de Gardeny és un conjunt monumental medieval, situat al damunt d'un dels dos turons de la ciutat, format per un castell Templer i l'església de Santa Maria de Gardeny.
  • L'Església de Sant Martí, del S. XII
  • L'església de Sant Joan de construcció estil neogòtic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany, així com la Seu Nova que és l'actual catedral.
  • El carrer major i els seus trencalls, diversos carrers plens de botigues.
  • L'església de Sant Llorenç, d'estil romanic del segle XIII-XIV-XV.
  • L'església de Sant Martí, d'estil romanic del segle XIII.
  • L'església de la Sang, d'estil renaixentista del segle XVI.
  • L'església de Sant Pere, d'estil barroc del segle XVIII.
  • L'Església de Sucs, d'estil historicisme del segle XX.
  • L'Església de Suquets, de darreres tendències del segle XIX.
  • L'església de Sucs, d'estil romanic (queden restes al vilot de sucs).
  • L'esgésia del Carme, construida entre 1954 i 1959.
  • Santuari de Sant Antoni de Pàdua, del segle XX.
  • Oratori dels Dolors (XVIII).
  • L'Acadèmia Mariana (XIX).
  • Convent de Santa Clara (XVIII).
  • Convent del Roser, es va començar a construir el 1669.
  • Convent de Santa Teresita (XVIII).
  • Monestir de Sant Ruf (XII).
  • La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes.
  • Els Camps Elisis: parc urbà, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre i la Font de la Sirena.
  • Estàtua d'Indíbil i Mandoni: estàtua de bronze situada a sota de l'Arc del Pont.
  • Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria seu de (Institut d'Estudis Ilerdencs), Palau de la Paeria seu de la Paeria de Lleida, que entre molts altres elements d'interès conserva l', amb l'Armari de les cinc claus; i altres.
  • Museus:
    • Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals, activitats, biblioteca,...)
    • Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
    • Museu d'Art Jaume Morera
    • Sala Sant Joan
    • Museu Arqueològic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
    • Museu de l'Aigua de Lleida
    • Museu de l'Automoció de Lleida
    • Jaciment arqueològic del Portal de Magdalena.
    • CaixaForum Lleida.
  • Arquitectura moderna: les Noves facultats de la UdL, els Edifici del Jutjats, l'ascensor de la Seu Vella, l'Auditori Enric Granados, les passarel·les del Segre, el pont penjant sobre el Segre i el teatre i palau de congressos La Llotja de Lleida.
  • Fonts monumentals de Lleida
  • l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer

Es pot gaudir de la tradicional cuina catalana. Són típics els plats d'escalivada, carn a la brassa, conill amb all-i-oli, la catxipanda i els cargols a la brutesca. La gastronomia lleidatana és molt rica en menges. La fruita n'és, sens dubte, un dels elements més importants. La variada horta de Lleida permet elaborar plats molt diferents amb vistositat de colors i fa que sigui una cuina molt rica i diversa. Els cargols a la llauna, a la brutesca, a la gormanda; els embotits casolans; les carns d'aviram i d'altres, tot combinant les fruites tant amb els plats com amb les postres, en són una bona mostra.

MERCATS SETMANALS
- Mercat del Camp d'Esports, el dijous al matí
- Mercat de Pardinyes, el dissabte al matí
- Mercat d'antiguitats a la rambla de Ferran, el diumenge al matí

FESTES LOCALS
- Sant Anastasi i Sant Miquel
- Fires: Antiguitats, Expolleida, Sant Miquel, Eurofruit, Saló Hispanofrancès
  Agrícola dels Pirineus, Minusval, Cucalocum.

TELÈFONS D'INTERÈS
- Auditori Municipal de Música Enric Granados: 973 22 33 20
- Autobusos de Lleida: 973 27 29 99
- Consell Comarcal del Segrià: 973 23 06 86
- Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida: 973 23 61 61/ 973 23 73 49  Fax: 973 24 74 67