Arrels de Secà

Segrià

Post
Superfície: 1397 km2
Habitants:166.639
Municipis: 38
Capital: Lleida
Província: Lleida

El Segrià és una comarca de Catalunya la capital de la qual és Lleida. És la comarca més poblada de la província de Lleida i la setena de Catalunya. Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb el Pla d'Urgell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d'Ebre, i a l'oest amb el Baix Cinca i la Matarranya.
Comarca molt extensa, a l'extrem de ponent de Catalunya, l'eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa del Segre, que li dóna nom.

L'aigua del riu i dels canals que la creuen (Urgell i d'Aragó i Catalunya), amb una densa xarxa de sèquies derivades, bonifiquen les terres fèrtils, però és la ciutat de Lleida, capital de les terres de ponent catalanes des de temps remots, la que li dóna la personalitat.
El Segre és el riu principal. Té un règim pluvionival, encara que els darrers anys ha estat molt modificat pels embassaments. Al seu pas per Lleida el Segre ja no és el que era. Abans era més cabalós i més irregular. Les aigües creixien en èpoques de pluges intenses als Pirineus, o durant el mesos que durava la fosa de la neu. El riu Segre en passar per Lleida

Post
Actualment els embassaments d'Oliana, de Canelles, de Santa Anna, de Talarn, de Camarasa i últimament el de Rialb, -que anegà el poble de Tiurana- entre altres, regulen el cabal del Segre i de les Nogueres, els seus afluents principals. A més molta aigua és desviada pels canals i utilitzada per a regar i abastir els pobles. Tot plegat fa que el règim real i actual del Segre al seu pas pel Segrià tingui ben poc veure amb el règim natural de fa unes dècades. Malgrat aquesta regulació, sovint hi ha fenòmens que alteren el curs normal del riu. Per exemple, el 1982 es registraren pluges intenses en bona part de la conca mitjana i alta del Segre. Hi hagué inundacions en el curs alt, esllavissades i d'altres fenòmens catastròfics.
Lleida i altres poblacions del Segrià patiren les conseqüències de la crescuda del les aigües del Segre. Part de la ciutat s'inundà, d'altres poblacions veieren com les aigües corrien pels seus carrers, i molts pagesos contemplaren indefensos com les aigües furioses del Segre s'enduien collites, i, fins i tot, la terra fèrtil del camp. Algunes granges i cases van caure. Després d'aquesta inundació es referen els camps i s'establiren millors defenses en les ribes per tal de dificultar un nou desbordament del riu. Ara el Segre porta gairebé la mateixa aigua al llarg de l'any. Els canvis de cabal són escassos, excepte quan plou en el curs mitjà de la conca, o plou molt als Pirineus. L'aprofitament més important de les aigües del Segre al Segrià és a través del canal de Seròs. El canal de Seròs es forma en una resclosa situada al nord de la ciutat de Lleida, segueix un recorregut de 27 km gairebé paral·lel al curs del Segre, fins l'embassament d'Utxesa o de Secà. Aquest embassament es construí per a retenir l'aigua per a la central hidroelèctrica de Seròs. Aquesta central és una de les més antigues de Catalunya (1912). Actualment continua fent el mateix servei, i l'embassament s'ha convertit en un lloc important de reserva de fauna amb la presència d'ànecs, fotges i bernats pescaires. Altres petites séquies derivades del Segre permeten regar les terres de la plana al·luvial propera al riu, fins la Granja d'Escarp. Destaca la sèquia de Torres, que va de Lleida a la Granja d'Escarp, seguint el marge esquerre del Segre. És una séquia molt antiga, segurament d'origen romà.

El territori ha estat sempre, doncs, sota la influència de Lleida, ciutat ibèrica, municipi romà i centre d'una important taifa musulmana, que la reconquesta cristiana (1149) dividí entre els comtats de Barcelona i Urgell i altres senyories eclesiàstiques. Lleida, protegida pels sobirans catalans, esdevingué seu d'un extens bisbat i de la primera universitat (Estudi General) de Catalunya, la importància estratègica de la qual ha fet que participés en tots els conflictes i esdeveniments de la història del país.

L'ocupació musulmana, que va durar 4 segles ha deixat un rastre important en la toponímia de la zona. Al Segrià són abundantíssims els castells o torres de l'època musulmana, la majoria enrunats, al voltant dels quals van néixer els actuals nuclis de població. Actualment al paisatge predomina el tipus de poblament concentrat; les cases aïllades són, sovint, exemples d'hàbitat temporal.

La confluència de les cultures musulmana i cristiana i la necessitat d'aixecar noves esglésies als indrets que s'anaven repoblant, juntament amb la presència dels ordes religiosos, van donar lloc a l'aparició d'una modalitat estilística, de transició entre el romànic i el gòtic, anomenada "escola romànica de Lleida".

L'economia s'ha basat tradicionalment en la rica agricultura, la ramaderia i les activitats industrials derivades, concentrades sobretot a Lleida que és un important centre de serveis supracomarcal (amb forta influència a l'Aragó). El turisme hi té una infraestructura escassa, encara que la ciutat rep molts visitants atrets pel patrimoni monumental.